Stephen Epstein (Victoria University of Wellington, New Zealand) & Timothy Tangherlini
La difusió de la música popular sud-coreana, o K-pop, ha estat un fenomen global sorprenent. En 2012, la sensació viral de PSY “Gangnam Style” es va convertir en el vídeo més vist en YouTube, generant més de mil milions de visites i desenes d’imitacions. Però la música coreana no és sol grups d’ídols i vídeos virals. També hi ha una vibrant escena indie i punk que ha estat molt activa durant les últimes dues dècades. Gran part de l’energia que impulsa l’escena s’ha oposat a la música coreana convencional. No obstant això, igual que el K-pop s’està tornant més conegut internacionalment, les bandes de l’underground coreà ara estan de gira a l’estranger i s’han tornat més professionals en la seva pròpia cerca de connexions globals. El documental segueix a diverses de les bandes independents més conegudes de Corea mentre s’embarquen en les seves primeres gires pels Estats Units. L’atenció se centra especialment en Crying Nut, els adorables padrins del rock subterrani coreà; els elegants RockTigers, la banda de rockabilly més reeixida de Corea; i Whatever That Means …, una banda punk melòdica dirigida per una parella casada, la baixista Trash i el seu marit, guitarrista estatunidenc. El convincent retrat del documental de l’escena indie coreana ofereix una visió clara d’una societat que es troba amb freqüència enmig d’un canvi vertiginós.